Addis Abeba sembla una ciutat un mica desangelada, no té un centre històric, ni un
centre de referencia tal I com l’entenem nosaltres. Grans avingudes on destaca
L’Avenue Churchill que va de la placa Meskell a la piazza, aquesta zona es la que es
podria considerar el centre.
La manca d'infraestructures, es palpa nomes arribar, ja que la ciutat es molt fosca I
tot I que els carrers principals estan ben asfaltats, alguns dels carrers
secundaris estan “potes amunt”.
Les arribades nocturnes, però solen ser enganyoses I l'endemà a la llum del dia les
coses milloren. Sobretot si quan baixes de l'habitació, el primer bon dia es amb un
gran somriure.
Com que ens hem llevat tard, en Wondu el nostre amic etíop ens porta a dinar el
menjar etíop tradicional, que es tracte de diferents porcions de carns I verdures
posat sobre un pa pla, fet de Teff el cereal típic d'Etiòpia Que amassat I deixat
fermentar Durant tres dies, produeix una mena de pa pla esponjós, com elàstic que es
trenca amb facilitat que s’utilitza per agafar el menjar. El plat es podria semblar
una mica al Thali indi, l’injera com s’anomena el pa seria el xapati indi I les
porcions seria el Thali.
Nespres de dinar caminem pel centre, ens crida l'atenció el respecte de les seves
mirades, el poc soroll tot i ser una gran ciutat una mica caòtica, ja que no
funcionen els semàfors
No es una ciutat moderna, ni tampoc hi ha molts llocs on la gent pugui gastar-se el
diners, pel paler de consumir, de moment no en veiem, això pot significar una
inexistència de classe mitja, a mes el carrer la gent es veu necessitada amb molta
gent demanant pel carrer i esta clar que nosaltres som un “blanc”(jaja) fàcil
Addis Abeba es la ciutat del mon que en els últims anys ha crescut mes degut a la
immigració interna, provinent de les zones rurals intentant buscar millor vida i
trobant molts cops la misèria
Nespres d’una bona caminada I un parell de cafès,( El calé prove d'Etiòpia),
arribem a l’hotel.
A l’hotel de seguida em crida l'atenció els grups de blancs generalment parelles amb
nens I nenes etíops Pares adoptius que venen adoptar a Etiòpia, n’hi havia de
diferent nacionalitats però el grup majoritari era català, estaven radiants
d’alegria.
Etiòpia s’ha convertit en els últims anys en un dels principals destins de parelles
espanyoles alhora d’adoptar nens i nenes. A Etiòpia hi ha 4 milions d’orfes.
L'endemà amb el cotxe d’en Fuat ens dirigim cap el Sud a Jimma a la regions de
Kaffa(cafè), una de les zones mes riques d'Etiòpia, ja que es molt fertile, planes
verdes, valls cobertes de vegetació, terra vermella I fèrtil amb cereals, arbres
fruiters am buns paisatges verds, amb aigua abundant, veien aquests paisatges I
aquesta exuberant vegetació, sembla impossible que la gent pugui esta passant gana
tal I com enuncia la ONU. El que si podem observar el passar pels poblets del costat
de la carretera es la senzillesa de les seves cases, fetes de fusta, fang I palla,
unes cases rodones, típiques cabanes africanes dels documentals, on moltes vegades
els pocs animals que tenen dormen amb ells. La manca d'infraestructures,
serveis…Fins I tot sembla que no hi hagi organització comunitària, a les voreres hi
ha molts nens netejant sabates o dones que nomes tenen per vendre uns tubercles o
uns advocates o un petit cistell amb llimes.
El paisatge serpentejant es preciós, la gent sempre et dispensa un somriure, es
molt amable i respectuosa.
Nespres de 350 Km per una carretera construïda per Dragados arribem al nostra destí,
Jimma, una antiga capital de la regions d’Oromo, una regió que encara ara hi ha algun
grup OLF(Oromian liberation Front) que demana la independència
Addis Abeba samba una ciutat un mica desangelada, no te un centre històric, ni un
centre de referencia tal I com l’entenem nosaltres. Grans avingudes on destaca
L’Avenue Churchill que va de la placa Meskell a la piazza, aquesta zona es la que es
podria considerar el centre.
La manca d'infraestructures, es palpa nomes arribar, ja que la ciutat es molt fosca I
tot I que els carrers principals estan ben asfaltats, alguns dels carrers
secundaris estan “potes amunt”.
Les arribades nocturnes, però solen ser enganyoses I l'endemà a la llum del dia les
coses milloren. Sobretot si quan baixes de l'habitació, el primer bon dia es amb un
gran somriure.
Com que ens hem llevat tard, en Wondu el nostre amic etíop ens porta a dinar el
menjar etíop tradicional, que es tracte de diferents porcions de carns I verdures
posat sobre un pa pla, fet de Teff el cereal típic d'Etiòpia Que amassat I deixat
fermentar Durant tres dies, produeix una mena de pa pla esponjós, com elàstic que es
trenca amb facilitat que s’utilitza per agafar el menjar. El plat es podria semblar
una mica al Thali indi, l’injera com s’anomena el pa seria el xapati indi I les
porcions seria el Thali.
Després de dinar caminem pel centre, ens crida l'atenció el respecte de les seves
mirades, el poc soroll tot i ser una gran ciutat una mica caòtica, ja que no
funcionen els semàfors.
No es una ciutat moderna, ni tampoc hi ha molts llocs on la gent pugui gastar-se el
diners, pel paler de consumir, de moment no en veiem, això pot significar una
inexistència de classe mitja, a mes el carrer la gent es veu necessitada amb molta
gent demanant pel carrer i esta clar que nosaltres som un “blanc”(jaja) fàcil.
Addis Abeba es la ciutat del mon que en els últims anys ha crescut mes degut a la
immigració interna, provinent de les zones rurals intentant buscar millor vida i
trobant molts cops la misèria.
Després d’una bona caminada I un parell de cafès,( El calé prove d'Etiòpia),
arribem a l’hotel.
A l’hotel de seguida em crida l'atenció els grups de blancs generalment parelles amb
nens I nenes etíops Pares adoptius que venen adoptar a Etiòpia, n’hi havia de
diferent nacionalitats però el grup majoritari era català, estaven radiants
d’alegria.
Etiòpia s’ha convertit en els últims anys en un dels principals destins de parelles
espanyoles alhora d’adoptar nens i nenes. A Etiòpia hi ha 4 milions d’orfes.
L'endemà amb el cotxe d’en Fuat ens dirigim cap el Sud a Jimma a la regions de
Kaffa(cafè), una de les zones mes riques d'Etiòpia, ja que es molt fertile, planes
verdes, valls cobertes de vegetació, terra vermella i fèrtil amb cereals, arbres
fruiters am buns paisatges verds, amb aigua abundant, veien aquests paissatges I
aquesta exuberant vegetació, sembla impossible que la gent pugui esta passant gana
tal I com enuncia la ONU. El que si podem observar al passar pels poblets del costat
de la carretera es la senzillesa de les seves cases, fetes de fusta, fang I palla,
unes cases rodones, típiques cabanes africanes dels documentals, on moltes vegades
els pocs animals que tenen dormen amb ells. La manca d'infraestructures,
serveis…Fins I tot sembla que no hi hagi organització comunitària, a les voreres hi
ha molts nens netejant sabates o dones que nomes tenen per vendre uns tubercles o
uns advocates o un petit cistell amb llimes.
El paisatge serpentejant es preciós, la gent sempre et dispensa un somriure, es
molt amable i respectuosa.
Després de 350 Km per una carretera construïda per Dragados arribem al nostra destí,
Jimma, una antiga capital de la region d’Oromo, una regió que encara ara hi ha algun
grup OLF(Oromian liberation Front) que demana la independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada