Pel mati hem agafat una barqueta i hem anat al llac Chamo, amb dues hores i mitja hem pogut veure tot tipus d’ocells, tot I que el mes abundant es el pelícan blanc.
També hem vist els cavalls d’aigua, els hipopòtams, ens hi hem acostar forca, igual que amb els cocodrils d’uns 5 metres d’allargada, n’hi havia desenes, l'excursió ha estat bonica.
Després de despedir-nos de la família de 10 germanes i 3 germans, hem continuat el viatge cap el nord.
El paisatge continua sent verd i com a mínim hem passat tres grans planes, quan s’acabava una la carretera baixava fins a la següent Els cultius son abundants, blat de moro, Teff, patates, no entenc com aquesta zona pot estar afectada per la fam, segons la UN, es una de les zones més castigades per la fam, les sisters, també m’ho van confirmar. Un home ens explica que a part que les pluges han arribat tard, per tant no hi haurà la collita esperada, la majoria de camps pertanyen a uns pocs i aquests pocs estan
especulant amb el menjar, esperant a que els preus pugin mes, per així poder tenir mes guanys. Jo suposo que deu haver-hi això i molt mes, i que les causes són força i simplificar-ho unicament amb aixo seria una mica arriscat.
Des de que hem començat la ruta, repostar amb combustible, s’ha convertit tot una odissea, ja que moltes estacions de servei, no tenen petroli, la gent no sap exactament perquè, ja que el govern no informa, sembla però que es un problema amb el port Djibuti, que hi ha restriccions de subministrament, Djibuti país veí de Etiòpia es l'únic país veí amic i que te sortida al mar i per on gran part de les matèries que van Etíop, passen per aquest port.
D’altres comenten que el problema es que el govern no te diners, per comprar petroli, així que compra el que pot, a mes la majoria és queda a Addis Ababa i el poc que sobre el van repartint per la resta del país, s’ha creat un mercat negre de petroli, on el preu s’esta doblant. Ara que estic a Addis, veig que Addis de restriccions res de res, el centralisme aquí si que es brutal, la perifèria no te res a veure amb la capital, estan forca oblidats, o el goteig d’ajudes com mes lluny de la capital més petites.
Arribem a l’hotel, esta el costat del llac Awassa, un lloc amb diferents tipus de micos i ocells, s;’esta molt tranquil, ens saludem a l’estil etíop, ens donem la mà i ens acostem les espatlles suaument fins que es toquen, m’agrada aquesta proximitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada