ANGEL OLARAN, AVU MALAKU

Aquests dies hem conegut una mica l’Angel, tot i que sempre té coses a fer ja que porta un munt de projectes, tot i que començaa a desviar la feina cap a una oficina que no fa massa que s’ha creat, ja que primer no pot amb tot i segon ja s’esta fen gran, per tant ha de començar a delegar. Aquí a Wukro el coneixen com a Avu Malaku i tot Wukro el coneix i reconeix la gran tasca que esta fent per la seva població. Segurament sense ell Wukro seria molt diferent, quan ell va arribar aquí,

Wukro era el lloc d’Àfrica on hi havia més SIDA per habitant, moltes coses han anat millorant gràcies a ell i a les persones que han confiat en ell i han creat nous projectes.

Un dels projectes més macos que hem vist, és el suport als orfes. És diferent a tots els orfenats que hem vist fins ara, ja que els nens i nenes orfes no van a viure en cap orfenat, sinó que els han recol-locat en cases. És a dir el projecte els dóna suport econòmicament, pagant-los la casa, l’escola, les coses bàsiques i necessàries per viure dignament. Els que no tenen pare viuen amb sa mare, els que no tenen pares amb algun parent i sinó viuen amb els seus germans i una dona cuidadora els visita per fer-los el menjar i està pendent d’ells. Aquesta dona se li paga i sol ser alguna veïna.

En aquest programa hi ha 1800 nens orfes. Són 1800 nens i nenes que se’ls ajuda, dels quals se’n fa un seguiment per un grup de monitors que visiten assíduament les famílies de nens, tots ells coordinats per l’Angel. Això és una despesa econòmica molt gran, que pot fer gràcies a les nombroses ajudes externes que rep, que fins i tot li permet finançar altres projectes d’altres comunitats.

L’Avu Malaku a més fa un seguiment especial dels nens i nenes que viuen al voltant de casa seva. Totes les tardes van a jugar al pati del compaund, són uns 30 nens i nenes. L’Avu Malaku visita cada nit un parell de famílies de nens, per fer-los companyia i per parlar, jugar, fer bromes amb ells. Tots volen ser el centre d’atenció, el que més els fa falta és una figura paterna, ja que cap d’ells té pare i pocs tenen mare, molts dels pares van morir degut al Sida.

Tot i la mala sort d’aquests nens, a Etiòpia estan de molta sort de viure al costat de l’Avu Malaku, és bonic veure les famílies de nens i nenes que viuen junts i que es cuiden els uns als altres, avui per exemple, hem visitat una família de 4 germans, el més gran 16 anys i la petita d’uns cinc anys, viuen sols amb l’ajuda de la cuidadora. Són com comunitats de nens, ja que els nens i nenes orfes de cases veïnes es visiten també entre ells, això si amb la supervisió dels adults.

A més de l’ajuda als orfes l’Angel té dos projectes estrella, un és l’escola de formació professional, on ensenyen als alumnes diferents oficis, enfocats sobretot a les possibilitats de la zona. Una escola que ja se n’ha obtingut profit, ja que varies ex-alumnes treballen en diferents projectes rurals, ajudant al desenvolupament dels pagesos de la zona.

L’altre projecte es la reforestació de diferents zones, sobretot a les afores de Wukro, replantant d’una manera eficient milers d’arbres. Ja que la zona està molt desforestada, un projecte vital crec jo per millorar les condicions de vida.

A casa l’Avu Malaku, sempre està ple de gent, a l’estiu esta ple de Catalans i bascos a més de les diferents persones que treballen, col-laboren o visiten a l’Avu.

Aquests dies l’està visitant en Jean de Dieu, un noi d’uns 28 anys que està estudiant per ser un pare blanc. Fa deu anys que va començar la carrera i encara li queden dos anys per ordenar-se.

L’ordre dels pares blancs ens explicaven en Jean i en Sabu, l’altre pare blanc que està a Wukro, és una ordre que els prepara per ser missioners, sobretot a Africa, també se’ls anomena els missioners d’Africa.

Ens deien que els ensenyen sobretot a entendre les cultures i integrar-s'hi. Els fan viatjar per molts països diferents durant els anys d’estudi, aprenent de diferent projectes i expandint els seus coneixements. No treballen mai en el seu pais, això vol dir que han de renunciar a moltes coses i sobretot a la seva família, tot i que cada dos anys la poden anar visitar. Son gent que dedicaran la seva vida als altres, amb més o menys fortuna, però si tan sol alguns s’assemblen a l’Angel, ajudaran de ben segur a desenvolupar els llocs on treballen.

Llavors enmig d’aquesta conversa, els vàrem demanar que passaria a Wukro quan l’Angel no hi sigui. Amb la gent que parlem arronsen les espatlles. Segur però, que l’impacte serà gran, ja que molta gent que dona suport sobretot econòmic, al projecte de Wukro és espanyola i ho fan perquè hi ha la figura de l’Angel a davant de tot. Segur que quan l’Angel no hi sigui l’ajuda baixarà molt. Tant de bo s’equivoquin.

La congregació ja ha parlat sobre el tema i el mateix Angel ha començat a delegar feina i ha muntat una oficina portada per etíops que li porten ja molt projectes, sobretot socials. A més en Jean de Dieu, està aquí per conèixer el projecte de Wukro i per decidir si es quedarà un temps o no. El problema de la congregació és que el nombre de pares ha anat disminuint, per tant no són suficients per anar suplint a tothom, tot i que cada any van obrint nous projectes.

L’Angel diu que mentre ell tingui corda... ara ja te 70 anys, ell continua al peu del canó.

Esperem que els projectes de Wukro continuint per molts anys.