Vàrem desfer el camí fet fins a Goldia, on hi vàrem arribar al migdia, com que teniem gana, vàrem anar a dinar amb dos nois que havien conegut al bus.
L’injera ens surt per les orelles, però és l'únic que hi ha, així que després d’un bon sospir, comencem a endrapar.
Els dos nois ens expliquen una mica com funciona l'educació.
Hi ha 12 cursos, on s’ha de pagar una matrícula anual de 60 Birrs, uns 4 Euros, en les escoles públiques, fins fa poc eren del tot gratuïtes, però ara el govern els fa pagar aquests 4 Euros i això ja hi ha algunes famílies que no s’ho poden permetre.
Els alumnes van passant curs però al vuitè curs, tenen un examen a nivell nacional, que avalua els seus coneixements, després al desè curs en tenen un altre de nacional, que els permetrà passar al curs onze i dotze, que són els preparatoris per la universitat. Els nois i noies que poden estudiar el onze curs i el dotze, han de tenir suport econòmic per part de les seves famílies, ja que són cursos mes exigents que no poden combinar amb la feina. Aleshores aquí és quan hi ha la primera criba, els que tenen una mica de recursos i els que no en tenen gens, que no poden continuar els estudis.
Els que han estat de sort de poder continuar fins el dotzè curs, fan un examen final, que és com la selectivitat nostra i que decidirè què i en quina universitat poden estudiar.
La gent que pot accedir a la universitat, el govern els hi paga totes les despeses universitàries, allotjament, menjar... fins que es graduïn i trobin feina, llavors els universitaris han de retornar el govern una quantitat de diners, per les despeses de tots aquests anys, es com un credit, que es retorna una vegada han trobat feina. Els metges, estan una mica mes collats, ja que han de treballar pel govern durant els primers cinc anys després de la carrera, d’aquesta manera el govern evita que marxin a clíniques privades, ONG o a l’estranger.
Després del cafetó i acompanyats dels dos nois anàrem cap a la carretera que porta a Mekele, per trobar algun camió que ens pogués portar fins a la capital de Tigrai.
Vàrem acordar el preu amb un camió Isuzu, tots dos pujats a la cabina, varem començar la ruta. Durant el trajecte em van cridar l'atenció varies coses.
En les carreteres hi ha punts de control de mercaderies. En el moment que passem nosaltres, el conductor baixa amb el permís de transport i entremig hi va amagar 20 Birrs, d’aquesta manera ens va dir s’estalviava que li revisessin la carrega.
Un cop passat el control, deixàrem la carretera asfaltada, no se perquè, ens vàrem desviar per una pista per on vàrem travessar petits poblets, amb una barreja d’ètnies, els raia i els afar, eren els majoritaris.
Aquesta zona fa frontera amb la regió Afar i la sequedat del passatge fa notar la proximitat del desert.
Pel camí ens creuàvem amb els afar i els seus ramats, les construccions de les cases, són diferents dels afar que viuen en ple desert. Cases mes de fusta, però fàcils de desmuntar, ja que molts d’ells encara son nòmades.
Quan vàrem entrar a l’estat de Tigrai, veiem les dones amb vestits tradicionals i amb un pentinat molt característic. Trenes a davant i el cabell esparrufat pel darrera.
A l’entrar al Tigrai, vàrem poder veure com repartien llaunes d’oli vitaminat per la població, hi havia un munt de gent el costat d’unes grans carpes, que n’hi ha per tot el pais, i des d’on de tant en tant reparteixen un oli que va envasat amb unes llaunes de 4 a 5 Kg amb el logo de USA, n’hi ha per tot Etiopia, les reciclen per fer-ne qualsevol cosa.
La gent s’apilava per recollir el regal i llavors se l’enduen a casa o el revenen en algun mercat.
Es fa de nit i després d’un total de 11 hores de viatge, varem arribar a Mekelle, la capital de Tigrai.
Mekelle
Mekelle es una ciutat petita, amb dos carrers principals que van a parar a la piazza, al centre de la ciutat.
S’esta construint molt i la universitat és nova, també s’hi veu força comerç, tot aixo vist d’una forma superficial, sembla que les coses van millorant. en aquesta ciutat. En aquesta regió, es on va néixer l’actual primer Ministre d’Etiopia, en Meles Zenawi i alguns desconfiats d’altres regions creuen que te un tracte de favor vers el seu poble natal. La gent de Tigrai que va estar molt castigada durant molts anys, per l’antic regim comunista del dictador Mengistu, esta contenta que el president sigui de Tigrai, a més estan convençuts que els amarics no els poden veure i que si entres al govern algun partit amaric, el poble de Tigrai en rebria les conseqüencies i la marginació, per tant per ells que no toquin en Meles Zenawi, tot i que dolent és un compatriota seu, per tant almenys no els vol cap mal.
Tigrai és el bressol d'Etiòpia, ja que d’aqui daten les primeres civilitzacions etiops, com l’Imperi d’Aksum. També en aquesta regió es per on es va introduir la religió ortodoxa, a través dels grecs, siris, libanesos i també per on va entrar la religió musulmana, a la ciutat de Negash, s'establi la filla de Mahoma, mentre eren perseguits, quan aquests retornaren a Aràbia, Mahoma deslliurar a Etiòpia de la Jihad.
Els dies que hem estat a Mekelle, hem estat molt distrets. Em sembla que mai m’havien perseguit tantes dones.
La festa de l’Ashenda
La celebració de l’Ashenda es els dies 22,23,24 d’agost a tota la regió de Tigrai. Té un origen religiós, de fet continua molt lligada a la religió. Se celebra la fi del dejuni de carn, alcohol i sexe que feien els ortodoxes durant les darreres setmanes.
Se celebra també l'elevació de la verge Maria fins al cel. Per això es la festa de les dones verges.
Les dones verges i no verges desfilen pels carrers amb grups mes o menys nombrosos, vestides, maquillades i pentinades de manera tradicional. Desfilen pels carrers, bars botigues, per tots els racons de la ciutat, canten i ballen unes cançons tipiques d’aquestes diades i mentre persegueixen sense descans a tots els homes que troben en el seu pas, perquè els donin diners. Molts homes les eviten corrents pels carrers, d’altres no tant esportistes es treuen una petita propina de la butxaca perquè les deixin passar. Nosaltres homes i estrangers (farangis ens anomenen per tot etiopia) estem perseguits sense treva. Els bars quan escolten que algun grup de dones s’acosta preparen la propina perquè no entrin a molestar els seus clients. La veritat es que per nosaltres va ser tota una experiència i quan deixaven d’avasallar-te era bonic veure com ballaven i cantaven pel carrer, quan es trobaven dos grups feien competicions per veure qui millor ho feia.
Jocs Olimpics
Aquests dies s’han celebrat els jocs Olimpics. L’Estat d’Etiopia estat exultant i promou la unió etíop a traves de l’esport.
Els corredors de fons etíops sempre han estat molt bons, pero aquest any s’han sortit, ja que han guanyat els 5000 metres homes i dones i els 10000 metres homes i dones.
La ETV, la televisió etíop, l'únic canal que hi ha, a no ser que un tingui satel-lit, no para de repetir les imatges dels triomfs etíops amb musica i la bandera etíop de fons. Inclús el Primer ministre ha parlat per la televisio per parlar del gran Estat Etiop.
Suposo que un dels principals objectius d’un estat format per variïs estats és unir-los en un d'únic i indissoluble, de manera que desapareguin els moviments independentistes. Cosa difícil tal i com s’ha demostrat a tot l’Africa on l’Estat ha fracassat en la majoria de casos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada