DE JIMMA A ARBA MINCH

Després de deu dies a Jimma, vivint una experiència extraordinària, comencem la ruta pel sud de Etiòpia El nostre primer recorregut es de Jimma a Sodo. El paisatge es muntanyós, completament verd, hi ha camps de patates, camps de blat de moro, i arbres de tot tipus. La carretera sense asfaltar, serpentejar per uns paisatges sinuosos on les cases rodones similars els nostres pallers, en la forma s'alternaven amb cases rectangulars fetes de fang.

La gent que ens anem trobant pel camí ens saluda efusivament, com sempre els nens son els que ho fan amb mes energia.

Varies vegades hem tingut de reduir la marxa, pels animals que ens anem trobant pel camí, vaques, cabres, burros carregats amb mercaderies, podríem dir que els burros son els animals del país, n'hi ha per tot arreu. Aquesta és una zona forca aïllada i amb unes condicions dures, però aquí en la zona més rural no crec que sentin tan els efectes de la crisis, ja que moltes vegades són autosuficients o intercanvien les mercaderies directament sense la necessitat de diners.

Tot i que triguem unes 7 hores en fer un trajecte de 250 Km, només pel paisatge ha valgut la pena. Ha estat un viatge molt bonic. El que és mes curiós I això em passa en la majoria de llocs es que si vull intercanviar quatre paraules amb algú que no t'entens de res, el final has d'acabar parlant de futbol, tothom coneix el barca I sobretot el futbol angles, no els demanis res mes de qüestions internacionals, perquè no coneixen res mes, també perquè no els arriba res mes, això si a nosaltres ens arriba l'informacio que volem i el que coneixem millor son els jugadors del barca. El món va com va llavors?

DE SODO A ARBA MINCH

La carretera encara que asfaltada, hagués estat molt millor que no ho estigues, ja que els forats que hi ha, si podia trobar petroli. El paisatge canvia una mica, però continua essent preciós És més sec que el primer trajecte I l¡¯arbre majoritari es l'acàcia, teixint les seves branques formant boniques formes I agraïdes ombres Per la carretera s¡¯han multiplicat els ramats de 10 a 20 vaques o cabres, la majoria dels ramats estan guiats per nens o adolescents.

Una imatge repetitiva són les dones i nenes carregades amb garrafes de plàstic grogues I que van a buscar aigua, alguna vegada també veiem carros tirats per burros plens d'aquestes garrafes. La qüestió de l'aigua ha anat millorant, gracies a que diferents ONGs han anat construint pous en llocs estratègics, perquè així la gent no s'hagués de desplacar tant, ja que això repercuteix en la productivitat de les dones I sobretot impedeix que molts nens puguin estudiar, ja que no tenen temps. A la zona dels Afar hi ha gent que ha de recórrer fins a 25 Km per anar a buscar aigua!!

També es curiós que quan els nens veuen que es estranger, et criden HIGHLAND, HIGHLAND!, que es una marca d'aigua,el que volen es la botella de plàstic, per llavors

poder-la omplir d'aigua, mentre guien els ramats.

El paisatge continua sent preciós, i ens adonem que arribem a la ciutat, d'Arba Minch, perquè veiem el color vermellos del llar Abaya, rodejat per unes muntanyes de més de 2000 metres.

Aquí esta ple de bananers, mangos etc.. es un lloc molt fèrtil, on no hi falta l¡¯aigua. Tot I que esta clar que nosaltres estem en l'època de pluges I la gent ens continua repetint que aquest any hi ha hagut menys pluges que els alters anys. Tot i aquesta fertilitat, hi ha molta gent que pateix fam arreu d'Etiòpia, les previsions a mes no son gaire optimists, ja que es creu que pel setembre, la fam serà una cosa extensa i de caracter greu.

Just Abans d'arribar a Arba Minch, ens enfilem muntanya amunt, per anar a veure un poble de l' ètnia Dorse. La boira va amagant la fabulosa vista del llac i la plana, mentre els nens que ens anem trobant, es posen davant del cotxe fent uns passos del ball tradicional, per veure si els dones alguna cosa. Per aquí si que passen forca turistes.

El poble es bonic, paguem una entrada, per poder-lo visitar i ens expliquen que les seves cases tenen forma de cap d'elefant, un animal que vivia en aquestes muntanyes,però que ha anat emigrant cap el sud. El seu menjar típic esta fet de la tija del fals bananer, gratada I fermentada, te un gust una mica agrí, però és comestible. Ens ensenyen tot el poble, no veiem massa, ja que la boira cada vegada és més espessa a mes fa fred, es maco val la pena.

A la baixada I quan sortim de la boira, la vista és fabulosa, a l¡¯esquerra el llac Abaya un dels mes grans d'Etòpia, i tota la planúria verda que l'envolta, a més del llac Chamo, separat per una petita cadena muntanyosa del llac Abaya.

A l' arribada a Arba Minch, ens trobem amb una cua de cotxes, estem just davant de la Universitat d' Arba Minch, els nois i les poques noies que veiem s'acaben de graduar, estan de celebració, amb les seves famílies.

Tot els graduats, van vestits amb les seves togues i birrets. Un parell de nois ens demanen si els podem portar fins al poble, pugen.

Comencem a parlar I esta clar que surt el tema de la situació del seu país, els dos se'ls veu molt conscients i compromesos en ajudar a millora r el seu país, un dels nois ens explica que esta molt enfadat amb la generació que esta ara el govern, no li agrada les formes en que es porten les coses, ells consideren que hi ha tota una nova generació amb ganes de canviar el país A mes quan els demanem si marxaran del seu país, per buscar millors condicions, ens contesten que no, que aquest es el seu país i la seva gent i que ara els toca a ells canviar les coses, volen que les coses vagin canviant i que Etiòpia

necessiti cada vegada menys de les ajudes exteriors. Arribem a la seva destinació, els desitgem tota la sort del món.

A la tarda com que plovia, he anat a internet una estona, a treballar la meva paciència, la sorpresa però ha estat quan la Montse ha aparegut i m'ha portat a la casa del costat on una família l'havia invitada a entrar.

Quan he entrat, el menjador era acollidor amb un sofà i tres butaques el centre i un televisor amb musica en un racó, en aquest menjador només hi havia adolescents I nens, llavors m¡¯han explicat que son una família de deu germanes i tres germans i que gracies a Deu l'economia els permet viure en bones condicions, ja que tenen de tot i van en una escola privada. Les tres noies de 13,16.18 anys son les que parlaven mes, amb un angles molt bo. M'ha fet gràcia quan la de tretze anys ha dit "En la nostra família no hi ha hagut planificació familiar".

Les tres noies eren cultes, sobretot la noia de disset anys que ens avasallava a preguntes.

Ens ha explicat que volia ser metge, que es volia dedicar a resoldre els problemes de fístula que tenen moltes dones etíops, degut a la mutilació que moltes d'elles sofreixen del organ sexual, on els hi extirpen el clítoris, llavis, i els hi cusen perquè d'aquesta manera el seu marit sàpiga que es verge. Llavors evidentment moltes d'elles pateixen complicacions com infeccions o incontinència urinària, evidentment aquestes complicacions en alguns casos poden portar a la mort. De fet a Addis Ababa hi ha un hospital sencer que s'anomena, l'hospital de les fístules, dedicat únicament a solucionar aquests problemes.

Doncs aquesta noia, es vol quedar al seu país, ajudar a aquestes dones. La germana de 13 anys vol ser científica i trobar la vacuna del VIH, també te clar que es vol quedar en el seu país.

Realment sembla que el jovent te ganes de canviar les coses,

esperem que els deixin. Estem mes optimistes, amb les possibilitats del país.