Etiòpia, es un país de mes de 80 milions d’habitants amb mes de 82
llengües, per tant amb un nombre similar d'ètnies. Com la majoria de
països Africans, l’estat no te cap mena de sentit enfront de tantes etnies
i per la falta d'identificació amb un estat que ha servit sobretot per
engrandir les diferencies, crear greuges comparatius entre diferents
ètnies, I per tant en alguns casosx ha sorgit un sentiment de rebuig per
part de les diferents etnies cap a l’estat centralitzat.
Etiòpia pero es un cas especial, ha estat únicament colonitzat pels
Italians Durant 4 anys, per tant no ha heretat l’estructura colonial, que
hi ha en altres paisos. Etiòpia la va crear l’emperador Menelik I, que des
de la regio Amhara, conquerir la resta del territory etiop fins a formar
l’actual Etiopia.
Fou destituït i substituït per la seva filla, pero fou el seu gendre qui
realment va ocupar el carrec d’emperador. L’emperador Helai Selassie, que
molts de vosaltres coneixereu pel seu antic nom, Rasta Fari, d’aqui
provenen els Rastafaris.
A principis dels anys 70 el comandant Mengistu, feu una mena de cop
d’estat i instaura un sistema comunista, ajudat per la Unió Soviètica.
Aquest regim barbar va durar fins el 1991 quan les tropes provinents
d’Eritrea, I de les regions del Nord Tigray i del Sud Oromo entraren a la
capital, aprofitant el debilitament del govern degut a l’acabament de la
Guerra Freda. En l’actualitat i després d’haver fet crims contra la
humanitat Mengistu es troba refugiat a casa del seu amic Mugabe. Dios los
crea i ellos se juntan.
Des del 1991 es va intentar crear un govern que representes la majoria
d'ètnies i es va crear una república federal ètnica, on fins I tot les
diferents regions d’Etiòpia, podien votar la seva independència. Cosa que
va aprofitar Eritrea i s’independitzà. Tot i que encara en l’actualitat continuen els conflictes entre els dos països.
El govern etíop, ha estat dirigit des del principi pel president precedent
de la region de Tigray, Meles Zenawi, el qual s’ha aliat amb els Estats
Units per la lluita contra el terrorisme. Des del principi pero Etiòpia
s’ha hagut d’agenollar, davant les exigències del Banc Mundial i el Fons
Monetari internacional per tal de poder rebre ajuda. Ha liberalitzat i
desregulat el mercat, permetent l’entrada en el mercat etiop de productes
precedents del primer mon, amb uns preus que el país no ha pogut competir
I per tant ensorrant-lo encara mes en la miseria.
Etiòpia importa quasi tots els seus aliments del primer mon, per un valor
6 vegades superior el que ells produeixen, per tant els ha fet totalment
dependents en el pla alimentari, a mes en l’actualitat l’aliment basic
etíop fet d’un cereal anomenat Teff s’ha doblat de preu en nomes quatre
mesos.
El govern etíop s’ha convertit com molts governs Africans en l’intermediari
de les ajudes oficials que el sgoverns del primer mon donen, les ajudes
que arriben el govern, aquest les hauria de repartir equitativament però
el que acaben fent es repartir-la a qui mes els interessa, que son ells
mateixos, ja que hi ha molta corrupció, sobretot a nivell local, i
afavoreixen els de la seva ètnia. Per això els Oromos de la zona sud I que
es l'ètnia mes populosa del país s’estan queixant que no arriben diners a
la seva regió I segons ells el govern esta ajudant molt mes a la region
de Tigray, d’on es el President.
Les ajudes alimentaries, necessàries tal I com esta estructurat aquest
pais, ha anat ofegant els pagesos etíops. Ajudes rebudes Durant anys
provinents dels excedents del primer mon el qual regalava tones de
menjar(cereals per exemple) o els donava a uns preus molt baixos, la qual
cosa ha fet que els pagesos locals no poguessin competir amb aquests
preus, unit amb les dures condicions del camp I del clima, ha fet que
molta gent emigrés a la ciutat pensant trobar millors condicions i feina,
pero en un pa’is on no hi ha cap sistema de producció no es formen llocs
de treball, la qual cosa provoca que la gent a la ciutat noi trobi feina..
Aleshores la pobresa, que a les zones rurals ‘es sobretot degut a la manca
d'infraestructures, pero que mes o menys els permet sobreviure, perquè si
el temps acompanya els permet cultivar el seu propi aliment, a la ciutat
això no succeeix, alla tot s’ha de comprar I qui no te diners no menja.
Un país desestructurat on a mes les eleccions del 2005 no foren massa
netes, i això encrespar encara mes els opositors dels quals molts d’ells
fugiren a l’estranger I d’altres foren empresonats, una oposicio tambe cal
dir, que volia una Etiòpia unida, això significava la Guerra amb Eritrea.
Un govern Etíop protegit pels EUA, ja que juntament amb Djibuti, els dona
el control de la banya d’Africa en la lluita contra el terrorisme.
Una Etiopia que com molts països Africans sofreix una fuga de cervells
brutal, el 60% dels metges van a treballar a països del primer mon,
llavors necessiten professionals de for a, de ONGs per exemple que vinguin
ajudar, pero igual que els metges, passa el mateix amb ingeniers,
informàtics. A mes la gent que no esta formada tambe fuig a traves del Mar
Roig, fins arribar al Iemen o Aràbia Saudi, cada dia son centenars que
fugen de la pobresa.
Una pobresa crònica multicausal on ningu del país ni de for a pot eludir
responsabilitats.
El Sida per exemple, una malaltica greu, cronica al primer mon, però
mortal en la majoria de casos a Etiopia.
Tot i que Etiòpia o almenys Jimma on estic, rep els antiretrovirals, per
combatre el Sida, el problema pero ‘es que la gent que te el Sida sol
tenir alters malalties I el sistema immunològic amb tot ja no pot.
Uns Antiretrovirals que moltes empreses farmacèutiques volen prohibir la seva
distribució gratuïta o a baix preu, per causa de les patents argumenten, de moment
tots els medicaments provenen de la Índia, on poden fabricar genèrics després de 5
anys d’haver-se comercialitzat. Ara be les empreses farmacèutiques estan pressionant
el govern indi, perquè canvii aquesta llei de les patents, sembla que ho estan
aconseguint. Tot per guanyar mes I mes diners, les vides no son importants.
Si es miren les dades sobre el Sida a Etiopia, son esgarrifoses i nomes pensar que
algunes farmacèutiques volen aturar l’enviament d’antiretrovirals….Seria un
genocidi.
El 3% dels homes etíops tenen el virus HIV i el 4% de les dones. El 10,5% dels
portadors viuen a les ciutats I un 1,5% als pobles, cal tenir en compte però que
molta gent esta emigrant de les zones rurals per anar a viure a les ciutats. En un
any es comptabilitzaren 128900 noves infeccions del HIV de les quals 30300 eren
nadons que en el moment del part contragueren el virus, això significa que hi ha 353
noves infeccions cada dia. Cada any moren 134500 persones degut al SIDA (368 al
dia). El Sida representa el 34% de les morts de joves entre (15-49). L’any passat hi
havien 744100 NENS ORFANS PORTADORS DEL VIRUS HIV, AIXO SIGNIFICA EL 50% DELS
INFECTATS. Llavors les farmacèutiques es preocupen dels diners???
Per acabar de rematar la cosa, el preu dels aliments pugen, la majoria d’aliments
han pujat el doble de preu en poc mes de 6 mesos, en canvi el preu del café l’unic
be exportable el primer mon no ha pujat de preu, esta clar els aliments d’on
provenen no?
Preguntant a diferents persones de la zona sobre les ONGs, hi ha gent que esta a
favor I gent que no. Tots estan d’acord que depèn del tipus de ONGs I posen exemples
d’ONGs que s’utilitzen per propi enriquiment de la gent que les gestiona. Aleshores
a aquests ja els esta be qui hi hagi gent necessitada, perquè així ells poden
demanar mes diners de forma justificada. Com una ONG que combat el SIDA a la regió
de Jimma on ens trobem, on nomes hi tenen 30 malalts a qui s’els dona 10USD al mes
per poder sobreviure mentre que les 20 persones que hi treballen cobren uns 300 USD
al mes, no confien massa en les ONGs grans, perque diuen que son corruptes i que al
final la gent vol treballar en aquests tipus d’ONGs no per millorar el pais sino per
cobrar mes i aconseguir mes diners, la gent hi entra per “enchufe” I no per les
seves capacitats.. A mes alguns diuen que algunes ONGs venen i al cap d’un temps
se’n van.
Per altra banda pero, la gent esta superagraida a alters ONGs gestionades per gent
que pensen en la millora de les persones, gent que s’implica amb els problemes de la
gent I que coneix la situació real de la zona, moltes vegades son ONGs petites
gestionades per bona gent etíop, i subvencionades amb diner estranger. Per tant
tenir una contrapart de confiança amb els comptes clars es important.
Parlant també amb la gent I preguntant-los sobre la situació del seu pais, alguns
d’ells diuen que la gent son molt vagos, que no els agrada treballar, clar que els
que m’han dit aixo tots tenen un bon negociet, diuen que ells han tingut de suar per
sortir-se’n i que la gent no vol treballar.
Jo no se si volen o no poden treballar, el que si puc dir objectivament, que qui mes
treballa I amb molta diferencia son les dones, els homes no foten cop, com a molt en
alguna botigueta o conduint una furgoneta. Per exemple a Jimma estant construint un
edifici, la majoria de persones de l’obra son dones I mira que la feina es dura. En
el compound de les germanes de la caritat, les uniques que fan alguna cosa son les
dones, alter vegada l’historia es repeteix, les dones son els pilars d’aquesta
societat, per contra les mes maltractada I molts cops ningunejades pels homes. També
esta clar que no es pot generalitzar.
En la construcció, una dona cobra !USD al dia, uns 65 centims d’euro, per treballar
10 hores, els homes ni s’hi acosten.
Ara que estem a Jimma que forma part de la region sud d’Oromo, la gent es queixa del
mal tracta per part del govern, creuen que el govern no els esta ajudant tal i com
fa en altres regions.
Aquesta seria una mica una radiografia general de com esta Etiòpia, i fetes el
primers dies, a veure cap on evoluciona la cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada