EL PROFESSOR BELAY

Awasa es considera la capital de la regió del sud d'Etiòpia i es parla el Sidaminya, en el nostre petit periple des de Jimma ja ens hem trobat amb 5 llengües diferents.

La ciutat ens agrada, tot I la manca d'infraestructures, es veu més tranquil·la que Addis, amb unes dimensions acceptables i amb un llac el costat que li dona molta vida, sobretot en el mercat del peix del mati, pescadors amb diferents tipus de peixos, que venen el peix, mentre uns altres arreglen les xarxes. Els ocells com el Marabu, lleig I gros, aprofiten qualsevol ocasió per pispar algun trocet. Hi ha forca grups de nois que venen al mercat de bon mati, per comprar algun peix I llavors menjar-se’l cru, al voltants acompanyat d’un aiguardent que deu desinfectar qualsevol ferida.

A Awasa hi viu l'afectuós, Belay, un noi etíop que ajuda els seus.

Són persones com el Belay, que em fan pensar amb optimisme i de la mateixa manera que a vegades no m-‘agrada el que estic veient, d’altres quedo sorprès molt gratament I, torno a confiar.

En Belay treballava en una ONG fins que després de 4 anys, la ONG li va semblar que ja havia complert els objectius I va marxar.

Després ell, un dia va observar que a l’hora d’anar a l'escola, hi havia nens que anaven cap a l’escola,però en canvi n’hi havia d’altres que estaven recollint llenya I que per tant no hi anaven. En Belay, un home molt carinyós, una mica tímid I amb una mirada de bona persona, es va acostar a ells I els va demanar perquè no anaven a l’escola, ells li contestaren, que eren pobres I que tenien que ajudar a la seva família

Llavors en Belay, els va demanar si volien aprendre alguna cosa, que ell els hi ensenyaria, els nens contestaren que si, aleshores es citaren per l'endemà al mati, sota un arbre que hi havia en aquell lloc. L'endemà els tres o quatre nens que havia vist al dia anterior, es van presentar i en Belay els ensenyar unes quantes coses, ho feien sota l’arbre,perquè així els protegia del sol.

Cada dia quedaven a la mateixa hora I en Belay, tot i no ser professor, els ensenyava el que ell creia que havien de saber aquells nens.

Els alumnes augmentaren I tingueren de canviar d'ubicació, buscaren un lloc on hi havia dos arbres mes grossos, just davant d’on eren.

Un mati un australià, li va preguntar que estava fent, commugut per l’historia, el noi l’intenta ajudar. Va escriure una nota, explicant el projecte d’en Belay I el va penjar en un hotel a ADDis, un home angles en Peter, va llegir aquesta historia I se n'anà a veure aquest projecte a Awasa, el final aquest home li lloga una casa, just el costat d’on estava fent les classes I l’esta ajudant en tirar endavant l’escola. Ixo ja fa mes de 7 anys I encara continua amb les mateixes ganes del primer dia.

Tots els nens que estan a l’escola, pertanyen a famílies amb pocs recursos, a mes a l’escola just abans de marxar se’ls dona sempre una mica de menjar. Hi ha nens que han de caminar 7 Km d’anada per anar a l’escola, hi van contentissims, ja que tenen l’oportunitat d’aprendre.

Ara en Belay, ja te el títol de professor i parlant amb ell, es nota que estima el que fa, te una programació, uns objectius que segueix perquè els alumnes vagin millorant dia a dia.

Fins fa poc, l’escola no estava reconeguda pel govern, però ara ja si que esta oficialitzada, ens ensenyava el document tot content.

Cada mes, en Belay, passa informes en Peter, amb tot el que ha gastat, amb els informes dels nens, ell ens diu que fa les coses clares. A mes el que ell pretén es preparar el màxim de be els seus alumnes, però reconeix que alguns d’ells a l’escola privada els preparen millor ja que son classes mes uniformes i a menys alumnes. Per això hi ha unes quantes persones que sponsoritzen algun nen. Ens explicava que amb 7 Euros el mes, els nens poden anar a una escola privada I millorar els seus coneixements. En té uns quants d’esponsoritzats I el que fa es enviar cada mes l’informe escolar a les poques persones que tenen els nens esponsoritzats.

L’escola d’en Belay hi ha uns 120 alumnes I es totalment gratuïta, esta oberta a tots aquells amb ganes d’aprendre, aquesta es l'única condició El lema d’en Belay és, receiving, producing and shipping, rebre a tothom, ensenyar-los i educar-los perquè llavors puguin afrontar la vida en millors condicions.

En Belay es un exemple a seguir per tots, es una bona persona, una persona amb llum pròpia, una cuca de llum.