L’Aristides és un noi Sevilla que ha vingut a Etiòpia a fer de voluntari, amb les charity sisters, a més vol fer algunes aportacions a diferents ONGs i a les mateixes sisters.
Vol comprar una vaca frisona que doni llet, per un orfenat, vol comprar 200 gallines per les sisters i una tona de menjar, que es tracte de blat, soja, amb vitamines, per la ONG, los amigos de Silva, que estan a la zona Afar. Aixi que ja ens tens el dissabte amb el Toyota 4x4 de’n Francisco per anar a comprar totes aquestes coses.
Sortim de Addis i anem a l’ho segur, a comprar el menjar. En Francisco que ja es coneix
el lloc ens hi porta directe. Es una fabrica on es comercialitzen diferent tipus d’aliments i que està ales afores de Addis. A nosaltres ens interessa només un tipus d’aliment, que va en sacs de 25 Kg, s’anomena Fafa, i la marca es Famix,el nom no el trobo massa encertat, es un menjar que s’utilitza per nutrir a la poblacio, falta d’aliment. Quan li diuen els preus, en Francisco es posa les mans al cap, en tres mesos s’ha doblat el preu, un tona ara costa 1000USD. S’ha de comprar la Fafa, enlloc d’un alter aliment que te mes aport nutricional, perque aquest ultimo ja s’ha acabat, les grans organitzacions com UN o metges sense fronteres, han comprat totes les existencies, es un aliment que el fabrica una empresa francesa I que una tona costa uns 4000 USD.
Jo penso amb la quantitat de diners que es gasten les grans organitzacions, comprant menjar, per la gent famolenca, doncs aquests mateixos diners s’haguessin pogut inverter abans per crear cultius mes productius I aixi no haver d’arribar a aquests extrems.
Be després d’encarregar les tres tones, comença l’aventura de la vaca I les gallines.
Cap dels que anem al cotxe sabem on podem trobar la vaca ni les gallines, però segur
que preguntant trobem alguna cosa.
Mentre estem en ruta, uns amics del Francisco que tenen un orfandat, truquen demanant que els hi portem verdures.
Anem a un lloc que s’anomena Genesis, es com el Falcon Crest de les hortalisses. Grans extensions de tot tipus de verdures, cols, cogombre, tomaquets, fruita etc… És una granja que pertany a un holandès que te la botiga allà mateix. Els preus són realment baixos. Això significa que una bona explotació agrícola és rendible, que per tant si es fessin be les coses i s'hagués invertit be, no hi hauria la fam que hi ha.
Quan sortim de la compra ens trobem l’encarregat, li demanem per la vaca i per les gallines. Vaques no sap on en podem trobar, però de gallines, ens en pot vendre ell mateix. 200 pollets de tres mesos i vacunats a un preu de 1400 USD. Els encarreguem. Ara toca el torn a la vaca, despres de dos intents fallits ens dirigim a un lloc que
fa bona pinta, guiat per un nen de 10 anys.
Voila, hem trobat vaques frisones, resulta però que la vaca que busquem ha d’estar embarassada d’uns 3 mesos i que a més estigui en venta. L’encarregat ens ensenya la granja, es ple de vaques, estem il·lusionats, sobretot quan ens ensenya una que està embarassada de 3 mesos, li fem fotos, li posem nom, però la vaca sembla que no li agrada que l’observem tant i de sobte obre la bufeta i ens esquitxa a tots, aquesta es la senyal que esperàvem, volem aquesta vaca, amb caràcter. El jefe no hi es, aixi que no podem tancar el tracte. De camí a l'orfenat de Mequi, portat també per uns espanyols, rebem la trucada de la jefe de l'explotació de vaques, la ven! Per uns 700USD, diuen que es un bon preu.
Arribem a l'orfenat, que el porten la Maria i en Jorge. Un orfenat que depèn de les monges salesianes i del bisbat, on en l’actualitat hi ha 26 nens, des d’un mes fins a 13 anys. Nens abandonats o que se’ls hi ha mort el pare i la mare i que ningú se’n pot fer carrec. Quan es troben en casos com aquests, els serveis socials de la zona, reparteixen els nens en diferents orfenats.
De moment la filosofia d’aquest orfenat, es de no donar els nens en adopció. Volen ajudar-los a créixer en comunitat, educar-los i no fer-los fora als 18 anys, sinó continuar formant-los, o ajudant-los a trobar feina o fins I tot pagant-los la universitat. Així quan seran mes grans alguns d’ells es podran fer càrrec de l’orfenat.
La veritat es que les instal·lacions, son magnifiques I els nens i nenes estan molt ben cuidats. A més durant el mes d’agost esta ple de voluntaris.
Com la majoria de vegades, la canalla, són molt carinyosos, i els agrada que els pugis a coll i estiguis per ells.
Després de tants mimos, tornem a Addis, hem de passer pel Sheraton, per canviar diners. És un hotel spectacular, el millor d’Africa diuen. Es un altre món, el món del comfort, de l'ostentació, de la riquesa. Algunes de les persones que hi he vist, són voluntaris al compound de les sisters de la caritat, d’altres segur que no saben ni que existeix. Segur que hi ha gent per tot com a tot arreu.
L'endemà en Francisco rep dues trucades, una de l'orfenat. Li deien que l’ho de la vaca,
no n’estaven segurs, perquè podria ser que tingues tuberculosis i que llavors amb la llet ho passes a la canalla. Minuts mes tard, les sisters truquen dient que no tenien transport per les 200 gallines, que per tant de moment paressin l’operacio.
L’Aristides no entenia, com podien rebutjar l’ajuda, inclus jo.
Llavors t’adones que a vegades l’ajuda, tot i que feta amb tota la bona intenció del món, pot empitjorar algunes coses o portar molts mals de cap a la gent, ens passa per no conèixer, la realitat o la situació en que es troba a la gent. Volem arribar I moldre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada