DE YERGALEM A SHASHEMENE AMB ELS RASTAFARIS

Hem pogut arribar a Yergalem, tot i que hem patit per poder trobar alguna estacio de servei amb petroli, però finalment ho hem aconseguit.

Yergalem, es un poble rodejat de plantacions de cafè. Café Sidamo, ja que com diu el nom estem a la regió de Sidamo.

El lloc es molt bonic, sobretot si surts a les afores del petit poble, és un lloc amb camins que rodegen el paisatge sinuós i que passa entre les cases típiques. La gent ens saluda, els nens ens segueixen somrients i

les dones carregades a l’esquena amb feixos de fusta, ens saluden amb el corresponent salam.

Una dona guapissima ens demana que entrem a casa seva, una casa rodona, feta de fulles de bananer I de fusta. Dins la casa es fosca, pero ens ensenya les tres estances que hi ha, la cuina, el dormitori seu i el menjador on hi fan vida I on hi dormen les quatre filles que té.

Ens invita a un cafè, la cerimònia del calé a Etiòpia, es tot un ritual. Agafen els grans de cafè madurs i els torren al foc a traves d’una mena de paella, mentre es van torrant no paren de remenar-los, un cop torrats, ens acosta la paella, l’olor es boníssima, després es el moment de convertir-los en pols, posen els grans torrats en una mena de cubicle I amb un pal la dona els aplastar, es com un morter, pero en gran, un cop el café convertit en pols el posen dins un pot on hi ha aigua bullint, aquest pot amb el qual es serveix el cafè i que esta a totes les cases etíops s’anomena jabana. Algunes cases amb el café t’ofereixen crispetes, es veu que es una tradició antiga aixo

de les crispetes tambe, no es que ho hagin copiat dels cinemes.

Alhora de sortir de la casa hi ha tot de nens que ens esperen a fora, som l'atracció. Es una passejada relaxant on la gent et fa sentir be I a gust, realment els etiops son un poble hospitalari i somrient, recordeu l’obra de teatre d’en Pepe Rubianes, “La sonrisa Etiope” entenc perfectament el títol.

Al vespre s’escolten tot tipus de sons, monos, ànecs, ocells, però el que mes ens crida l’atencio es el so de les hienes, a més n’hi ha algunes que s’acosten a l’hotel a arreplegar alguna sobra que hi ha, les podem veure a uns 10 metres de distancia, ja que elles no s’acosten mes, Són maques.

DE YERGALEM A WONDOGERGEN

D’un paradís natural a un altra. El lloc esta rodejat de bosc tropical, diferents tipus dee monos, com el colobus monkey, blanc i negra, amb una cua peluda blanca preciosa, i que salta grans distancies d’arbre a arbre. Les típiques casetes de fang i palla que havíem vist fins ara esquitxen el paisatge, a mes hi ha tot tipus d’ocells, alguns d’ells endèmics que volen i canten. Fem una bonica passejada, que s’acaba en unes aiges termals, on en el seu naixement estan a 85 graus centígrads.

La piscina d’aigua calenta on es banya la gent, segur¨que donaria un bon caldo, aixi que per donar-li mes gust ens hi posem.

Com a la majoria de llocs, es fàcil establir relacions amb la gent etiop, son un poble meravellos, tranquil i amb ganes de parlar. Unes nenes amb un angles perfecte ens han interrogat, llavors hem sabut que van a una escola privada d’Addis, on totes les classes es fan en angles, els seus acompanyants ens vigilaven mentre ap

renien a nedar.

Llavors he conegut en Zelalem, un home gros de més de 120 Kg, surava per la piscina orgullós del seu estil.

Parlant, parlant, m’ha explicat que treballava pel banc d'Etiòpia, que estava a la regió per veure inversions.

Parlant, parlant, m’ha explicat que el govern etíop havia rebut a crèdit, uns 25 milions d’Euros,provinents del banc europeu, i que ara ell anava pels llocs, intentant veure a qui se li podia concedir algun crèdit. Per tant la seva feina consistia en fer entrevistes a diferents persones que li mostraven els seus business plan, i llavors ell decidia si els hi coincidia el crèdit o no. Uns crèdit que s’havien de tornar en 20 anys, ja que es el plaç que el banc europeu ha donat al govern etíop per retornar aquests diners.

Parlant, parlant, m’ha explicat que la prioritat del govern etiop es l’agricultura i que per tant volia potenciar aquest sector, em fa por pero que darrera aquestes inversions no hi

hagin les grans multinacionals que produeixen cultius transgènics, fertilitzants, I que tanta dependència creen, nomes faltaria això també. El que si se segur es que l'Etiòpia

seed interprise, una empresa de llavors, esta fent negocis amb la Pioner Hi breed, una d’aquestes empreses.

Parlant, parlant, m’ha explicat que s

i que hi ha gent que pateix fam, sobretot a la part de la frontera amb Somalia, la regió d’Ogaden. També m’explicava que hi ha llocs com la regió on estem, la del Sud, on també hi ha fam, segons la UN la pitjor en l’actualitat, tot i la fertilitat d’aquesta regio, el problema m’explicava en Zelalem, es que els pagesos no saben cultivar, i no en treuen profit. Llavors jo penso, gent que fa segles que viuen en aquesta zona, i no sabem cultivar la terra? Algu passa.

Parlant, parlant, m’ha explicat que els diners que les UN destinen pel desenvolupament, n’arriben ben pocs aquells que mes ho necessiten, que se’n queda molt pel cami, ell no es l'únic que ho diu.

Parlant, parlant, m’ha explicat que a part de treballar pel banc d'Etiòpia buscant bones inversions I estudiant business pl

an, ell te una empresa que es dedica ajudar a fer business plan, es a dir que tot queda a casa. A mes te una empresa d’ascensors I una empresa de neteja. Tot un inversor l’home, almenys que les seves inversions siguin productives per la majoria de gent.

SHASHEMENE

El poble dels rastafaris. Gent rastafari, negre on la majoria provenen de for a d'Etiòpia, Jamaica, Trinidad, Sant Vincent etc….L’emperador Helai Selassie el demanar que tornessin a la mare Africa, en un viatge que feu a Jamaica, Helai Selassie els donar uns terrenys perque es poguessin instal·lar a Africa, la seva mare terra, aquests terrenys que l[‘excelentissima els cedir, eren a Shashamene.

El rastafari que ens ensenyava les diferents comunitats, procedent de Jamaica, ens deia, que ara ells ja havien ajudat a construir Europa i Amèrica que ara era hora que entre tots construissin una gran Africa. Aixo i la maria són els punts coincidents en els 5 grups que hi ha a Shashemene, son 5 perquè tenen entre ells petites interpretacions del que diu la Biblia, pero tots ells són rastafaris.

Creuen que l’emperador Helai Selassie és un descendent directe del llinatge de David I per tant de Jesus, I que ell havia estat un elegit, per Deu.

Tots porten rastes, tots els que hem vist son homes i tot i que la majoria estan amb dones etíops la majoria tenen fills desperdigats arreu del món.

Son cristians que viuen en comunitats, alguns són artesants, d’altres tenen botiguetes, d’altres tenen restaurant, d’altres hotels. Cultiven diferents tipus de menjar, tenen una escola pròpia, són força actius, pero amb molta tr

anquil·litat. El seu lema es l’amor, amb amor no fa falta res mes, i tu diuen amb aquells ullets tan vermellets, que dius doncs tenen raó.

El nostra acompanyant, realment es tot amor, saluda a tothom, riu tota l’estona, no semblava fumat, a mes tot I que diu que respecte a les dones, ens diu que te mes de 24 fills, I amb les noies que hem vingut a veure la comunitat, els hi ha tirat tot de floretes, mentre reia. Reia i no parava de repetir que l’amor era el seu ideal i el camí a seguir, que tots havíem de viure en pau I que ara era el moment d’Africa. Esperem que tingui raó.