CAUSES DE LA FAM A ETIÒPIA. ONGs AJUDEN?

Quan varem arribar a Addis per segona vegada, ens va semblar molt different de com l'havíem vist el primer cop.

Grans carrers asfaltats, amb cotxes, edificis grans i totes les cases fetes amb ciment i maons, grans magatzems. La referencia que teníem aquesta segona vegada eren els pobles i la zona rural d'Etiòpia, la diferencia entre Addis i la resta és brutal.

Es nota que molts diners es queden a la capital enlloc de distribuir-los arreu del país, el centralisme aquí es exagerat. A mes Addis s’esta construint forca, ens explicaven que el que fa el govern es gastar-se part de les ajudes en assumptes personals, o be no gastar-se l’ajuda que alguna organització els hi proporciona, aleshores per rebre diners l’any següent han de justificar els gastos i és quan comencen a construir edificis per tota la ciutat.

Addis es una ciutat gran, però tranquil·la, en cap moment m’he sentit insegur, no tinc ni molt menys la sensació de perill. Una ciutat on abunden les cafeteries, sempre plenes, una ciutat sense massa interes, però on hi estas a gust, la gent es molt amable i és això el que m’hi fa sentir be.

A Addis he tingut l’oportunitat de parlar amb varies persones que estan posades dins el món de les ONGs i de les ajudes al desenvolupament.

M’explicaven per exemple que el govern, volen fer plegar a les ONGs locals, això representaria un gran daltabaix per molta gent que en depèn, sobretot, si es fa d’una manera dràstica. Els mes afectats com sempre serien la gent mes pobre i moltes organitzacions religioses afincades a Etiòpia, com les germanes de la caritat. Tot això el govern, sembla ser que ho fa per controlar els diners que mouen les ONGs.

Les ONGs internacionals han de passar pel govern, per tant el govern sap el que entra, en té més el control i sap els diners que es mouen, en canvi les ONGs locals no ho poden controlar.

El govern a més posa moltes traves alhora de legalitzar qualsevol ONG, molta burocràcia I molt temps perdut inútilment, temps moltes vegades vital. En Francisco que juntament amb dos amics han muntat una ONG a la zona desèrtica dels Afar, es fa creus del temps que ha perdut amb paperassa, mes d’un any ens deia.

A més ens explicava que per treballar com a cooperant, necessites la residència i aquest requisit no és gens fàcil i te’l renoven si ells volen.

Les organitzacions governamentals que gestionen les ajudes als països del tercer mon, estan plenes de contradiccions, m’explicaven que l’agencia de cooperació espanyola, havia obert una oficina a Addis Ababa. El preu del lloguer d’aquesta oficina els costa 3000 Euros al mes, amb aquests 3000 euros, podrien portar a 60 nens a les millors escoles de Addis i pagar-los la manutenció, o podrien pagar l’escola a mes de 400 nens, o es podrien comprar 50 tones d’aliments que tanta falta fan. A mes per acabar-ho d’arrodonir els mobles els porten d’Espanya, això es cooperar? O tirar-se la bona vida? Al hall de l’hotel hem conegut un home ja jubilat, que havia treballat molts cops per les UN, ens contava que el 90 % de diners destinats a l’ajuda van destinats a salaris, potser és una mica exagerat, però no s’allunya massa, sobretot en les organitzacions grans i les governamentals, les ONGs petites crec que són les més eficaces.

Un dia us explicava que Etiòpia s’havia convertit en un destí pels pares adoptius espanyols, a Addis hem dinat amb un grup de pares adoptius, estaven tots contentissims amb els seus fills. Ens han explicat una mica el proces d'adopció, dura uns dos anys i el cost total han calculat una mica mes de 12000 Euros. Segons ens han dit, les empreses que gestionen les adopcions a Etiòpia són privades, el govern no s’hi posa massa. Algun pare i mare es queixaven del desorbitat preu que paguen, sobretot es queixaven que durant força temps havien hagut de pagar 100 Euros mensuals. En principi per ajudar a la manutenció dels nens però quan han anat a visitar els nens es trobaven que no tenien massa coses, anaven descalços, amb poca roba i bruta, i això els ha molestat una mica, ja que amb 100 Euros al mes es poden fer moltes coses a Etiopia, creuen que els diners no estan ben aprofitats per alguns orfanats. Pel què si estaven contents, i per mi és bàsic, és perquè els nens i nenes, estaven ben atesos. Un pare que havia adoptat una nena de la republicà dominicana, un altra de la Xina i ara un nen d'Etiòpia, comentava que a diferencia, sobretot de la Xina, a Etiòpia, els nens dels orfenats se’ls estimen i que estan molt ben atesos per les cuidadores.

Jo que vaig conèixer l’orfenat de les missioneres de Jimma, puc certificar-ho, a vegades pensava que pel tracta, era millor ser orfe que estar amb els pares. Els nens orfes que són adoptats, realment estan de molta sort.

Aquests dies que estem a Addis, puc recopilar una mica mes d'informació, sobretot m’interessa el problema de la fam, fam que es preveu que a partir del setembre la situació sigui d'emergència i que de 4 a 8 milions de persones poden patir desnutrició accentuada. Amb les greus conseqüències que això pot comportar sobretot entre els nens de 0 a 5 anys.

Les causes son varies i segurament me'n descuido moltes, però crec que les principals son:

Males collites, ja que no ha plogut tant i les pluges han arribat tard en alguns llocs les collites han estat molt minses i no han pogut emmagatzemar menjar per quan no hi hagi collites.

Mala previsió del govern, un estat on el 80% de la població depèn de l’agricultura, no pot ser que l’estat dediqui menys d’un 4% del seu PIB a aquest sector, d’on depèn tant gent i quan el problema de les pluges ha estat l’excusa perfecte pel govern, una manca d’aliments que es dona a Etiòpia des de fa dècades i que ningú hi vol posar remei.

La pujada de preus dels aliments i del petroli, han fet que els preus dels aliments es doblessin en només 3 mesos. La major part dels aliments son importats, això crea dependència i una manca de sobirania alimentaria. Avui al super m’he dedicat a mirar la procedència de diferents aliments, n’hi havia de tot arreu: Italia, Espanya, Marroc, Liban, Ghana, d’arreu menys d'Etiòpia.

Aquesta pujada de preus, que el govern no pot controlar fa que gran part de la població redueixi la seva alimentació diària, perquè els seus sous són els mateixos, en canvi els preus s’han doblat. Un paquet d’espaguetis de 500 g val 2 euros, un litre de llet tetrabrik 2 euros, quan una professora cobra uns 50 Euros al mes, una cambrera 25 euros al mes, és impossible arribar a final de mes, sobretot per la població que viu a les ciutats i que ho ha de comprar tot. Gent que treballa per diferents ONGs ens comentava que el preu d’una tona de blat s’ha duplicat en tres mesos. El preu de la FAFA que és un aliment molt nutritiu que es dona sobretot a la gent que pateix de desnutrició i que està format per blat, vitamines, sals minerals i soja, el preu d’una tona valia fa tres mesos 5000 birrs, uns 350 Euros, ahir vàrem anar-ne a comprar i la tona ja està a 9500 birrs quasi el doble, i comprat a la fabrica. Hi ha un altre aliment que s’utilitza per ajudar a la gent desnodrida i que aporta molta energia, s’anomena plumpy nut, que és més o menys igual que la FAFA, però enlloc de blat conte crema de cacauet, l’aport energètic d’aquest aliment es molt gran. Una tona d’aquest aliment del qual en té la patent una empresa francesa, es de 4600 USD, a part de l’elevadissim preu, el problema és que s’ha esgotat, les UN i els metges sense fronteres han comprat totes les existències possibles, ja que preveuen que a partir del setembre, s'estengui la fam per molts llocs d'Etiòpia. Amb aquests preus la gent esta clar que no pot comprar res I les ONGs més petites, s’han de contentar amb la FAFA, no se a vegades penso que la fam es un bon negoci per algunes empreses. L’empresa etíop d'alimentació on vàrem anar a comprar la FAFA, els sacs que contenien l’aliment amb un alt nivell nutritiu s’anomenaven FAMIX, no se, potser es paranoia meva, pero el nom no em va agradar massa.

4. La pujada de preus, ha fet que alguns pagesos guardessin el gra en stockatge, esperant que els preus pugin més i llavors, vendre’l. Estan especulant.

5. En alguns llocs, la manca de comunicacions i transport, fa que no arribin aliments provinents d’altres regions d'Etiòpia. Gravant encara més l’augment de preus ja que quan hi ha poc d’alguna cosa, els preus encara pugen mes. La llei de l’oferta I la demanda.

6. Zones amb conflictes, al ser zones perilloses no arriben tants aliments I a vegades, aquests poden ser utilitzats per derrotar a “l’enemic”, impedint-li l'accés als aliments.

7. L’ajuda alimentaria que ha anat rebent Etiòpia, Durant dècades, provinent dels excedents alimentaris dels països del primer mon. Aquesta ajuda que moltes vegades donava gra de forma gratuita ha ofegat els pagesos de diferents regions, ja que no podien competir amb els preus, ja que els sacs de blat sobretot provinents d’USA es donaven gratis o un preu baixissim, aixo ha fet que molts pagesos abandonessin els seus cultius i emigressin cap a les ciutats.

8. La manca d’inversions per part del govern, tot i que sembla que ara es desperten o almenys, aixo es el que volen fer creure. Dóna què pensar quan al sud veus grans hivernacles, que han posat els holandesos per produir roses. Grans extensions de roses que reben irrigació automàtica i que per tant no els fa falta mai aigua, la qual cosa demostra que si s'invertís be, podrien millorar les collites. Ara be cal dir que aquestes roses son cultivades amb fertilitzants prohibits a Europa, ja que contaminen moltissim, a mes per poder vendre les roses a uns preus competitius, com que el petroli ha pujat de preu, han baixat els salaries dels seus treballadors, que no arriben a final de mes, tot I treballar mes de 12 hores diàries. Les roses s’han convertit en una font d’ingressos importants per els holandesos i per alguns del govern etíop, ja que en l’actualitat es el tercer sector mes exportat, despres del cafè I de les llavors oleaginoses que serveixen per produir biodiesel.

9. El Biodiesel s’ha convertit en un dels causants de l’alça de preus dels aliments, ja que molts dels aliments són utilitzats per produir biodiesel, això, està clar, també passa aquí a Etiòpia, on els xinesos han construït grans explotacions a algunes regions etíops, per poder obtenir biodiesel, fins i tot han desviat rius, a la zona Afar, per tal de poder regar les seves collites. Els xinesos han entrat a Àfrica d’una manera molt ferotge, construint carreteres i ajudant en les infrastructures, pero explotant molts recursos, moltes riqueses dels països on s’han instal·lat i rebentant molts mercats amb el baix preu de les seves matèries. Que aquí a més són de molt mala qualitat.

Aquestes podrien ser algunes de les causes que el govern del president Meles Zenawi

hauria d’intentar solucionar.

Un govern a més que l’any 2005 fou elegit i reelegit ara al 2010, però d’una manera poc justa, tot I que els observadors internacionals, les donaren com valides. L'oposició descontenta amb els resultats, es manifesta en contra dels resultats, el govern de Meles Zenawi, sufocar la revolta de forma contundent, amb varies morts I amb centenars d’empresonats.

Encara ara hi ha presoners polítics, la gent quan parla del govern, te por, no se’n refia de la gent del costat, abaixa la veu o s’esperen a estar sols, m’ha passat varies vegades.

Com en Wondumur un noi d’uns 22 anys que varem conèixer en un cafè. En Wondumur esta pendent d’entrar a la universitat de medicina. Quan li vaig preguntar sobre el govern es va esperar a sortir a for a per contester-me. Llavors m’explica un historia increïble.

Ens va explicar que l’any 2005, havia d’anar amb el seu germà i un amic cap el centre, pero que finalment no hi va poder anar perquè, s’havia d’anar a matricular a l’institut. Aquell dia hi hagué una manifestació oal centre que la policia sufocar violentament. La sorpresa per en Wondumur , fou quan el seu germà el va telefonar, explicant-li que variis trets havien travessat el cos del seu amic.

De seguida es posaren en contacte amb la mare del noi, anaren a l’hospital per recuperar el cos, llavors els digueren que si es volien endur el cos del noi, havien de pagar el preu de les bales que el noi tenia al cos. Així ho varen fer. Es evident que en Wondumur no és massa pro-govern.

Com en Teddy Afro, un dels cantants mes famosos del país, que en l’actualitat esta a la presó, acusat d’atropellar un nen, sense tenir carnet de conduir. Peró ningú s’ho creu, ja que el cantant ha estat des de fa anys un critic del govern de Meles Zenawi, I la gent esta convençuda que esta a la preso per aquesta causa.