WUKRO

Wukro esta situat a uns 40 Km al nord de Mekelle. És un poble gran, que ha anat creixent i millorant durant els darrers anys. Wukro no és una ciutat especialment bonica per anar de turisme, però en canvi t projectes de ONGs molt interessants que volem visitar i que ens ajudaran a conèixer una mica mes aquesta regió.

Estem interessats en els projectes que quatre catalans tenen engegats a Wukro i sobretot conèixer a l’Angel Olaran, un personatge conegut arreu d’Espanya i sobretot al país Basc. Ens els pròxims mesos editen un llibre sobre ell i un documental a Informe Semanal. Seria un estil Pere Casaldàliga a Catalunya.

La regió de Tigrai ha estat totalment desforestada per l’activitat humana, això ha fet que augmentes l'erosió que s'empobrís la terra i que l’aigua desfili ràpidament cap a les valls.

Aquesta però, es l'època de les pluges a Etiòpia i en un país tan dependent de l’aigua el paisatge pot canviar molt de l'època seca a la de pluges.

Ara els voltants de Wukro està m

olt verd, camps de blat, amb llavors provinent sobretot de Canadà, camps on el Teff comença aparèixer també. Tot i que al principi de l'època de pluges, estaven una mica asustats, per la poca quantitat d’aigua caiguda, sembla que ha plogut suficient per assegurar una fluixa collita. Aquest any pot ser una catàstrofe, per les regions on la collita no ha estat bona, com el nord del Tigrai, ja que els preus dels aliments han pujat moltissim i els pagesos no és poden permetre comprar res.

Els amics d’Adia que entre altres tenen un projecte nutricional per mes de 400 nens i nenes de la regió de Wukro, em deien que la tona d’aliments que ells compren pel seu programa ha passat de 400 Euros fa uns mesos a 900 Euros en l’actualitat. Això farà també que moltes organitzacions no puguin comprar el que abans podien comprar i

per tant no arribar a tanta gent.

Aquests dies hem visitat també els voltants de Wukro, caminant. És preciós, a més hem estat de sort i ens ha acompanyat un xicot fins a una església ortodoxa on hem tingut una xerrada filosòfica. Aquest noi, advocat i amb cultura, ens deia que ell creu en Adan i Eva, és a dir en la teoria creacionista, que molts americans també creuen, ens volia fer entendre que és el sol qui dona voltes al voltant de la terra i no a l'inrevés.

Al final però co

m que tot és questió de fe, ja que molt de nosaltres ens hem cregut el què ens han explicat, sobretot jo que fent químiques, m’han explicat moltes lleis que segurament són certes, però que de moment no deixa de ser una creença. Per alguns a Europa, la ciència s’ha convertit en una religió també,

Durant la visita per la zona est, hem trobat dos pous d’on la gent va a buscar aigua, construïts en alguns dels projectes de l’Angel Olaran.

Alguns vilatans pero es queixaven i demanaven més atencions pel seu petit poble, totes les ajudes van a parar a Wukro i nosaltres no tenim cap benefici del què s’està fent al voltant del nostre poble(Asaita), Mai en tenim prou, suposo que per molt que es faci, hi ha tant per fer que tothom es queixa. El noi universitari ens deia que no hi havia dret que als orfes del seu poble només els donessin 60 Birr al mes (6USD), mentre que a Wukro els donaven 100 Birrs al mes (10 USD), una injusticia deia.

L'endemà

varem anar a la zona oest, també plena de camps de blat, Teff, després de travessar un riu, dos nois se’ns van ajuntar i ens van acompanyar fins el petit poble de Dongolo. En aquest pais es impossible anar sol, sempre hi ha algú que no té massa a fer que t’acompanya allà on faci falta.

Dongolo és un poble fet de cases de pedra, amb balles de pedra i amb cactus plens de figues de moro. Els nens surten a rebre’ns en tots els portals: Farangi, Farangi, criden. Les dones vergonyoses ens saluden amb el cap cot: Salam.

El dia següent, visitem la zona nord, també caminant, un camí planer que rodeja un turo, camps i algun que altre ramat, ens arribem fins a un pantà petit on només sentim el cant dels ocells. Amb mitja hora potser hem vist 10 especies d’ocells diferents. Es un altre lloc molt bonic.

Wukro en si no és massa atractiu, un poble format al voltant de la carretera que va cap el nord del país i que travessa la població, a partir d'aquí els carrers perpendiculars a la carretera s’han anat construint les cases, l'únic carrer asfaltat és la carretera. Tot i així alguns turistes s’arriben al poble pe

rquè pels voltants hi ha antigues esglésies ortodoxes, excavades a la roca.

Durant aquests dies hem anat visitant el compaund del padre Angel, dels missioners d’Africa coneguts també com els pares blancs. Realment és una persona especial, dedicada als altres amb cor i ànima, és una persona que no para en tot el dia, sembla que no descansi mai.

Mentres amb tot això ens anem fent un nom en el petit Wukro, dos blancs amunt i avall tot el dia no passen desapercebuts, molta gent se’ns acosta i ens dedica l’unica frase que saben en angles: What’s your purpose in Etiopia? “Toma ya” el principi contestes una gran parrafada, però aleshores t’adones que no entenen res i resumeixes amb tourism. La gent és encantadora, el meu nom el coneixen fàcilment ja que és igual que el del jugador anglès que juga al Liverpool Stephen Gerrard i aquí són fanàtics del futbol angles, en Cesc Fabregas segurament és el jugador més conegut a tota Etiòpia. Aquí et fan sentir important, Gerard aquí, Gerard allà, l’autoestima està pels núvols altre vegada, suposo que molt s cooperants deuen sentir l’ho mateix a Etiòpia, aquí tothom et coneix i tothom et vol conèixer ets algú important.