Lalibela segurament és un dels llocs mes turístics d'Etiòpia. Per això al arribar ja et trobes amb més d’un busca-vides que intenta vendre’t algun tour o portar-te algun hotel, per obtenir aixi la comissio.
Tot i això és un lloc tranquil, rodejat d’un paisatge muntanyós preciós.
És un lloc allunyat de les grans ciutats i accepta la gent que viu al poble de Lalibela, la resta viu a les afores o per les muntanyes dels voltants. És un lloc totalment rural, tot I ser un lloc turístic, és normal trobar-te gent del camp que et mira amb curiositat.
El diumenge és el dia del mercat i molts pagesos venen a vendre tot tipus de productes del camp i animals. És un paradís pel fotògraf, ja que la gent es deixa fotografiar sense immutar-se, sembles invisible.
L'endemà visitem les esglésies ortodoxes que estan excavades a la roca. Construides des del segle VI, tot i que la majoria foren construïdes al segle XIV, quan el rei de la zona tenia un gran poder.
La religió ortodoxa, fou introduïda per un grup de missioners cristians, precedents de Grecia, liban, Siria, explica la llegenda que fou al voltant del s IV. Quan uns missioners i els seus deixebles tingueren de fondejar a les costes d’Eritrea quan foren atacats per una pirates. El missioner morir per causa de l’atac i els dos deixebles foren portats fins a la cort del rei. En aquells temps el rei governava tota la zona nord d'Etiòpia i l’actual Eritrea.
Aquests deixebles esdevingueren la ma dreta del rei, qui va adoptar la seva religió, la ortodoxa, i l’imposar en tot el seu regne.
La religió ortodo xa actual, té influències de l'església libanesa i síria cristiana, i també de la jueva. Ens expliquen que l'església ortodoxa d'Armènia potser és la més similar a l'etíop. Una església ortodoxa amb unes tradicions molt antigues i alguns es queixen del conservadorisme i de l'immobilisme que ha tingut durant molts segles, moltes misses es fan amb una llengua desapareguda que es el Ge’ez, com el llatí abans.
Un noi que treballa en un projecte rural, m’explicava que fa uns cent anys l’església ortodoxa etíop, estava molt influenciada per l'església copta d’Egipte, llavors el xicot em deia, que el patriarca d’Egipte, sabent que Egipte depenia moltissim del Nil i que el Nil provenia d'Etiòpia, es va inventar unes festes religioses perquè els pagesos etíops no poguessin aprofitar l’aigua. Em comentava en Cacsay que els pagesos tenen uns 100 dies de festa designats per l'església, Durant aquests dies de festa no treballen i la majoria d’aquests dies de festa estan en l’epoca plujosa, així que moltes vegades veuen caure la pluja i no l’aprofiten, perquè són dies festius. No se si l’ho del patriarca egipci és una llegenda o és cert, el que si és cert son la gran quantitat de dies festius que tenen i el problema de l’aigua amb Egipte, que dura des de fa anys i que de moment no permet aprofitar l’aigua del Nil als etíops.
L'església ortodoxa es diferencia de la catòlica sobretot en la manera d’entendre la figura de Jesús. Pel que m’han explicat a Lalibela, els ortodoxos entenen la figura de Jesús com una divinitat, Jesús no es la figura humana que va baixar a la terra enviat per Déu, que és el que creuen els catòlics,els ortodoxos no separen la figura humana i l’espiritual de Jesús, per ells Jesús es diví de principi a fi, des del seu naixement fins a la seva “mort”.
La jerarquia eclesiàstica a Etiòpia comença amb els diaques, llavors venen els sacerdots. Els dos es poden casar, llavors hi ha els monjos que són gent que ha optat pel celibat, ja sigui des d’un principi o perquè han quedat vidus. Desprès venen els papes que serien com els nostres cardinal i finalment hi ha el gran patriarca. Ens comentaven que la gent està perdent la fe en l'església ortodoxa perquè aquesta s’esta polititzant cada vegada més.
Lalibela és encara en l’actualitat un dels llocs més sagrats pels etíops ortodoxes.
Les seves esglésies excavades a la roca són meravelloses, veure a la gent, els sacerdots, celebrar els ritus religiosos en aquestes esglésies és emocionant. És com recular en el temps. Les dones sobretot, arriben a les esglésies cobertes amb un mena de mantell blanc fet de fil, es senyen i besen les parets de les esglésies.
Molts ortodoxes, tenen la senyal de la creu al front, alguns se la pinten, però bastants se l’han fet per sempre, marcant-se, de petits els hi fan uns talls en forma de creu, que els queda per sempre. Sembla ser que aquesta tradició, que no agrada a molts joves, prové dels seus avantpassats. Etiòpia hi ha molts musulmans i per por que els seus fills no es convertissin en musulmans, ja que aquesta religió creixia en forca, doncs els marcaven, d’aquesta manera s’asseguraven que tota la vida serien cristians.
En l’actualitat la fe ortodoxa representa un 45% de la població etíop.
Les esglésies són llocs molt bonics, amb una atmosfera forca mística al seu interior,sobretot quan els sacerdots entonen els seus cants monòtones Durant hores, podrien ser fàcilment confosos amb els cants budistes.
Fins i tot en una de les esglésies vaig poder veure un exorcisme. Hi havia un sacerdot amb una creu ortodoxa de metall, refregant-la amb força per la cara i el cap d’una noia, aquesta cridava i plorava, mentre dues dones l’aguantaven. Mentre el capella fregava amb força el cos de la noia, anava recitant una mena de pregària.
L’escena va durar forca estona i quan vam creure que el dimoni va sortir del cos de la dona, aquesta es va quedar estirada, amb el cap a terra i somiquejant.
La figura de la creu és molt important pels ortodoxes. Com que Jesús va morir a la creu, vessant-hi la seva sang, aquesta roman en la creu, per tant serveix per purificar, ja que Jesús està en la creu. Una creu que es una relíquia i que fa un parell d’anys van robar, fa uns mesos va ser retrobada a Bèlgica i retornada a Lalibela.
Lalibela, podria ser considerada una meravella del món.
Les esglésies però no són únicament a Lalibela, sinó que n’hi ha varies pels voltants, que es poden visitar a peu o llogar algun transport, per anar-hi.
Varem anar a visitar una de les esglésies que es troba a 2h i mitja de camí amb cotxe, tot i estar només a 42 Km. L'església és bonica,dins una cova i ben conservada pels monjos que hi viuen i pels diners que els turistes anem deixant. Peró el més bonic és el trajecte.
Un trajecte serpentejant, enmig de les muntanyes, on constantment ens trobem la gent del camp que transporta sobre la seva esquena, aigua, llenya, palla, nens…
Una vida dura, per una gent molt forta. Les muntanyes i valls estan molt desforestades, per causa del combustible, que únicament és fusta, i que l’agafen directament dels arbres i arbusts i també la talen per poder-hi conrear, blat, blat de moro, cibada, teff, una mena de mongetes…. Els cultius pot ser no tenen un alt rendiment, pero n’hi ha arreu.
El que també és estrany, és que durant el trajecte ens hem trobat amb dues carpes, una de USAID I l’altre de la ONG Plan, utilitzades per emmagatzemar menjar, per les époques de vaques flaques.
També és estrany que en petits mercats locals hi havia els pots que reparteixen la gent de USAID, que són d’oli vegetal reforçat amb vitamina A. Són inconfusibles ja que tots tenen la paraula USA ben gran, i el pot metàl·lic, llavors és reutilitzat pels vilatans per moltissimes coses. A vegades penso que els interessa més el pot que el contingut.
Com deia en molts mercats hi ha aquests pots i també sacs de blat USAID, que són revenuts, està clar que tot això és impossible de controlar, però denota que hi ha alguna cosa que no funciona. Perquè un lloc com aquest, els conreus haurien de ser suficients perquè els pagesos poguessin vendre únicament els seus productes. Tots els diners usat per donar menjar,podrien haver estat utilitzats per millorar l’agricultura i no tenir d’arribar a situacions extremes tal i com passa en alguns llocs d'Etiòpia.
El trajecte de tornada, també va ser molt interessant, em vaig asseure al costat de la Teresa, una dona d’uns 65 anys, portuguesa i que fa anys que viatge sola pel món, unicament amb un llibre com a guia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada